La consciència sobre importància de saber gestionar les emocions és relativament recent. Durant anys i anys, les persones han funcionat amb automatismes i creences transmeses de generació en generació. Creences basades en judicis sobre allò que és bo o dolent, quelcom generalment condicionat per la tradició religiosa de cada societat. Sense qüestionar-se si aquesta forma de funcionar ajuda a avançar a la vida o, entorpeix el creixement personal. Amb aquest "mapa mental" instal·lat des de petits, cadascú construeix els seus mecanismes d'actuació, basats en el que pensa que "és correcte", malgrat vagi contra els seus sentiments. Cada sentiment neix d'una emoció, i totes les emocions són lícites, però no podem permetre que ens condicionin la vida i ens quedem atrapats a una emoció nociva. Quanta més rigidesa mental tingui la persona, més li costarà modificar el seu "mapa mental" de manera que afavoreixi el seu desenvolupament personal i, en darrera instància, la seva felicitat.
És molt important ensenyar als nens a identificar i gestionar les pròpies emocions per tal que, durant l'època de confusió que transitaran a l'adolescència, tinguin eines per prendre decisions amb la major proporció possible de racionalitat, sense que les emocions els aboquin a prendre pitjors decisions. Quan hi ha un trastorn de la conducta, hi ha una gran dificultat per reconèixer i modular les pròpies emocions, i això els complica molt la vida. Quan l'adolescent presenta conductes de risc i necessita un acompanyament terapèutic, sovint cal un treball multidisciplinar que permeti valorar la necessitat d'ajut farmacològic i, d'altra banda, ensenyi eines d'educació emocional. Eines que tots hauríem d'incorporar al llarg de la vida, i que molts encara no han aconseguit a l'edat adulta. Una bona emocional passa per 8 etapes:
Identificar l'emoció i expressar-la. Què sents? Per exemple, tristesa, frustració, ràbia..
Identificar la causa de l'emoció. Per què ho sents? P.e. per excés de perfeccionisme, per no acceptar el que pensa l'altre,....
Analitzar els pensaments que influeixen sobre les emocions
Pensar en la millor manera d'expressar el que sents
Demanar-te què vols aconseguir expressant allò que sents
Regular la intensitat de l'emoció que sents. Si l'emoció és molt intensa no es pot sostenir massa temps.
Fer-te auto-responsable de les teves decisions i accions, de com utilitzes el teu temps, de les relacions que estableixes, de com et tractes i tractes als altres..i, per tant, assumir-ne les conseqüències.
Transcendir els obstacles mentals que no ens permeten superar les nostres dificultats i gestionar les emocions de forma que ens ajudin a assolir els nostres objectius. Quan una persona vol fer una cosa, troba el moment i la manera de fer-la. Quan no vol fer-la, malgrat sàpiga que li convé fer-la, troba excuses del tipus "ja ho faré més endevant", "és molt difícil", "jo sóc així", "no és tan necessari"... Les excuses serveixen per posposar una decisió o una acció que sabem que hem de prendre. Darrere hi ha por al canvi. Són una eina d'auto-protecció, d'evitació per no afrontar el que ens incomoda, per quedar bé......... Per ajudar la persona a superar les seves excuses, cal plantejar-li com podria ser la seva vida si no se les posés, quina veritat s'amaga darrere l'excusa,... en definitiva, modificar els pensaments erronis.
Per poder ajudar els nostres fills a dur a terme aquest procés, primer hem de ser capaços de fer-lo nosaltres. Les paraules se les enduu el vent i les accions són les que parlen de nosaltres i, les que serveixen d'exemple als nostres fills. Ajudar-nos per ajudar. Ajudar-nos per ser feliços i fer feliços als altres. El repte paga la pena.
Comentarios