Sovint els pares amb fills amb problemes de conducta greus, pensem que hem de tolerar situacions que, en qualsevol altre àmbit serien qualificades sens dubte d’intolerables. I ho fem perquè pensem que és el que ens ha tocat o que no saben el que fan, i els permetem que ens maltractin tant físicament com psicològicament.
Això és un error que ens condueix directament al fracàs. No els fem cap bé ni els ajudem en res, ans al contrari, el que aconseguim és alimentar i potenciar aquestes conductes tan tòxiques i destructives. Aquí és on, al nostre entendre, cal fer aparèixer el concepte "tancar la porta" i deixar-los clar que no estem disposats a tolerar aquestes conductes i que entrar a casa implica uns mínims que no es poden incomplir.
"Tancar la porta" no vol dir pas que ens en desentenguem o que els excloem de les nostres vides. "Tancar la porta" vol dir estimar-los infinitament, deixant-los clar que ja no tolerarem allò que hem tolerat, que sempre serem al seu costat ajudant-los a que agafin el timó de les seves vides amb responsabilitat, fermesa i valor. "Tancar la porta" sense condicions si pretenen no canviar. Obrint-la de bat a bat si estan disposats a deixar-se ajudar.
Si aplanem amb constància i fermesa la muntanya russa de les seves vides, farem que s'assembli força a una via plana i tranquil·la.
Comentarios